Accident de treball o malaltia professional: el que decideix el quadre

Un tècnic d'emergències es lesiona el coll en una col·lisió mentre condueix en urgència. Una companya es punxa amb una agulla i, mesos després, li diagnostiquen una hepatitis B. Un altre fa divuit anys que treballa amb la sirena a sobre i ja no hi sent bé. Els tres danys vénen de la feina, però la llei no els tracta igual: un és accident de treball, un altre pot ser malaltia professional i el tercer potser no és cap de les dues coses tal com la gent s'ho imagina.

La diferència no és acadèmica. Decideix qui ha de demostrar què, quant es cobra durant la baixa, qui ho paga i si el dany queda registrat o no com a laboral. I el que ho decideix no és la gravetat, sinó si el dany figura en una llista concreta publicada al BOE el 2006. Aquest laboratori et posa a qualificar expedients amb aquesta llista oberta damunt la taula, tal com és.

Entra al laboratori →

Per a qui és

La teoria

Dues definicions que funcionen al revés

Totes dues són al text refós de la Llei General de la Seguretat Social (Reial decret legislatiu 8/2015), l'una darrere l'altra.

Accident de treball (art. 156.1): «tota lesió corporal que el treballador pateixi amb ocasió o per conseqüència del treball que executi per compte d'altri». És una definició oberta: no hi ha cap llista. Qualsevol lesió hi encaixa si s'acredita la connexió amb la feina.

Malaltia professional (art. 157): la contreta a conseqüència del treball per compte d'altri en les activitats que s'especifiquin en el quadre que aprovin les normes de desplegament, i provocada per els elements o substàncies que aquest quadre indiqui per a cada malaltia. És una definició tancada: l'article no diu què és una malaltia professional, remet a una llista. Fora de la llista no hi ha malaltia professional, per evident que sigui el cas.

El que hi afegeix l'article 156

L'accident de treball té més lletra petita del que sembla. L'apartat 2 hi inclou expressament, entre d'altres:

• l'accident in itinere, en anar o tornar del lloc de treball;
• els que es pateixen fent tasques diferents de les pròpies per ordre de l'empresa o espontàniament en interès seu;
• els actes de salvament relacionats amb la feina;
• les malalties que el treballador ja tenia i que s'agreugen per la lesió, i les complicacions del procés;
• i una lletra pensada per a les malalties que no són a l'article següent, que veurem de seguida.

A més, l'apartat 3 estableix una presumpció: les lesions que passen durant el temps i al lloc de treball es presumeixen accident de treball llevat que es provi el contrari. I l'apartat 4 n'exclou dues coses: la força major estranya a la feina i el dol o la imprudència temerària de qui el pateix. La imprudència professional —la que neix de la confiança de fer una cosa cada dia— no impedeix que sigui accident de treball.

L'accident «in missione» (el que passa durant un desplaçament o un servei encarregat per l'empresa, fora del centre habitual) no té lletra pròpia: és una construcció dels tribunals a partir del concepte general. Per a un TES, que treballa gairebé sempre fora de la base, és el cas normal.

El quadre: Reial decret 1299/2006

El quadre de malalties professionals és a l'annex 1 del Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre. S'organitza en sis grups:

Dins de cada grup hi ha agents (lletres); per a cada agent, una o més malalties (número) i, sota cada malaltia, una llista d'activitats (un altre número). Per això cada entrada té un codi de sis caràcters que es llegeix així:

Les quatre parts han de quadrar alhora per al cas concret. Llegir bé el quadre és exactament això: no n'hi ha prou de trobar la malaltia; cal baixar fins a la llista d'activitats i comprovar que la teva hi és.

El mateix reial decret té un annex 2, una llista complementària de malalties de les quals se sospita l'origen professional i que podrien entrar al quadre en el futur. Ser a l'annex 2 no les converteix en malaltia professional.

Presumir o provar

Si malaltia i activitat són al quadre, la causa laboral es presumeix: el treballador no ha de demostrar que l'hepatitis ve de la punxada i no d'un altre lloc. Aquest és l'avantatge d'una llista tancada.

Si el dany no és al quadre, no desapareix: pot entrar com a accident de treball per l'art. 156.2.e), que hi inclou «les malalties, no incloses en l'article següent, que contregui el treballador amb motiu de la realització del seu treball, sempre que es provi que la malaltia va tenir per causa exclusiva l'execució d'aquest». És el que se sol anomenar malaltia del treball. Fixa't en les dues paraules del final: cal provar-ho, i la causa ha de ser exclusiva. En una dolença que també depèn de l'edat, de la vida fora de la feina o de la genètica, aquesta prova és molt difícil.

Aquestes patologies es registren a part, al sistema PANOTRATSS (patologies no traumàtiques causades pel treball), mentre que les malalties professionals es comuniquen per CEPROSS. Tots dos els manté la Seguretat Social i l'INSST en publica les dades.

Qui qualifica

No ho decideix l'empresa, ni el servei de prevenció, ni el metge de capçalera. L'article 3 del RD 1299/2006 atribueix la qualificació de les malalties com a professionals a l'entitat gestora —l'INSS—, sens perjudici que la tramitin les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, que són les que cobreixen les contingències professionals a la majoria d'empreses. Quan un metge del sistema públic de salut o del servei de prevenció sospita un origen professional, ho comunica perquè s'estudiï. I si la mútua considera que una baixa és comuna i el treballador creu que és laboral, pot demanar a l'INSS la determinació de la contingència.

El que fa un servei de prevenció, o un tècnic bàsic, és documentar bé: quin dany, quina exposició, quina norma s'aplica. Un informe que cita l'article sosté una qualificació; un que diu «la llei diu» no sosté res.

Per què importa: les conseqüències

Qualificar un dany com a contingència professional (accident de treball o malaltia professional) o comuna canvia molt:

Per a la malaltia professional hi ha, a més, un període d'observació (baixa per estudiar i diagnosticar la malaltia, de fins a sis mesos prorrogables sis més) i l'obligació de fer reconeixements mèdics previs i periòdics als llocs amb risc de malaltia professional.

I hi ha una conseqüència que no surt a cap taula: el que no es qualifica com a laboral no apareix a les estadístiques de danys laborals, i el que no apareix a les estadístiques difícilment entra a les prioritats de la prevenció.

El que una llista tancada deixa fora

Una llista tancada protegeix molt bé el que hi és, i gens el que no hi és. Hi ha danys freqüents al transport sanitari —per la càrrega física, per com s'organitza la feina, per exposicions que existeixen però en activitats que la llista no esmenta— que no arriben a la porta de la presumpció. Quins són, i per què queden fora, és exactament el que el laboratori fa descobrir buscant al quadre, així que aquí no s'explica. La pregunta que val la pena endur-se és una altra: quina mena de coses pot anomenar una llista organitzada així, i quines no podrà anomenar mai?

Com funciona el laboratori

És de nit al servei de prevenció d'una empresa de transport sanitari. Demà la mútua espera la qualificació de cinc expedients i qui els portava ha marxat. Tens un arxiu amb la LGSS, el quadre sencer del RD 1299/2006 tal com és al BOE i un full de dades. Cada sala s'obre amb alguna cosa que és dins d'aquesta norma; algunes no s'obren amb un codi, sinó amb una conclusió.

1. La definició oberta — trobar i llegir el concepte d'accident de treball.
2. La definició tancada — el concepte de malaltia professional i a què remet.
3. La doble condició — què ha de recollir el quadre, alhora.
4. Les dues condicions es compleixen — llegir un codi del quadre de cap a peus en un cas biològic.
5. Un altre grup, el mateix resultat — identificar l'agent causant abans de buscar.
6. La meitat de les condicions — llegir la llista d'activitats sencera, no només la malaltia.
7. El calaix que no obre — buscar de debò i documentar el que es troba, sigui el que sigui.
8. La porta del darrere — l'altra via per a un dany laboral.
9. Ni tan sols hi ha grup — l'estructura del quadre i el que implica.
10. Qui ho decideix — la competència per qualificar.
11. La xifra — una dada oficial de l'INSST i amb què cal comparar-la.
12. La síntesi — repassar els expedients amb el diagrama de les dues portes.

Cada sala té pista (−50) i RAIGS X (−25 la primera vegada), que mostra la solució raonada. En encertar surt una revelació i una fitxa de defensa: el que t'has d'endur a la feina d'aquella sala.

Errors habituals

• Creure que el que és greu és malaltia professional. La gravetat no qualifica res. Una malaltia lleu del quadre és professional; una de greu que no hi és, no.
• Buscar la malaltia i aturar-se. L'art. 157 exigeix dues condicions. La meitat dels errors de qualificació vénen de no baixar fins a la llista d'activitats.
• Buscar per professió. El quadre no té cap capítol «sanitaris». Cal saber primer què produeix el dany.
• Confondre «no hi és» amb «no l'he trobat». Que un dany no hi figuri és un resultat, i es documenta com a tal, amb el que s'ha buscat.
• Pensar que fora del quadre no hi ha res. Hi ha l'art. 156.2.e), amb la càrrega de la prova al revés.
• Creure que l'empresa o el servei de prevenció qualifiquen. Proposen i documenten; qualifica l'entitat gestora.
• Llegir una xifra de reconeixements com una xifra de danys. El que es reconeix mesura l'accés a la protecció, no quant de dany hi ha.

Notes per al professorat

• Abans: n'hi ha prou d'haver vist què és un factor de risc i què és un dany derivat del treball. No cal explicar el quadre abans: el laboratori està pensat per descobrir-lo.
• A classe: en parelles funciona millor que sol; la discussió «aquesta activitat és la meva?» és la meitat de l'aprenentatge. Reserveu-hi 50–60 minuts i 15 més de posada en comú. Al projector, la sala 12 amb el diagrama de les dues portes serveix de tancament.
• Preguntes per al debat: quins danys del sector us han quedat fora i per què? És just que la càrrega de la prova canviï segons una llista? Què faríeu a l'avaluació de riscos d'una base amb el que heu vist? Què hauria de canviar al quadre perquè hi entrés el que hi falta?
• Sense xarxa: el laboratori és un únic fitxer HTML amb l'arxiu documental a dins, i res no surt del navegador. Desat, s'obre des d'un llapis de memòria.
• Contrastar: el quadre s'ha modificat alguna vegada des del 2006 i els imports de les prestacions canvien. Abans d'avaluar, mana la versió consolidada del BOE.

Fonts

• Reial decret legislatiu 8/2015, text refós de la Llei General de la Seguretat Social (BOE), arts. 156 i 157.
• Reial decret 1299/2006, pel qual s'aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social (BOE).
• INSST, publicacions i dades sobre malalties professionals i patologies no traumàtiques (CEPROSS i PANOTRATSS).

Entra al laboratori →