Primers auxilis a la feina: el que va primer

A qualsevol empresa arriba un moment en què algú crida i tothom es queda mirant. Gairebé mai no falta coneixement: tothom ha sentit parlar de la posició lateral, del torniquet o de posar aigua a una cremada. El que falta és saber què va primer, i és l'únic que costa de debò quan ets tu qui arriba abans que ningú.

Els errors de primers auxilis que fan més mal no són de no saber, sinó d'ordre: córrer cap a algú que encara toca un cable, aixecar la gasa per mirar si ha parat, posar un torniquet quan n'hi havia prou d'estrènyer. Aquest laboratori són set situacions d'un torn en una nau industrial, i a cadascuna es decideix l'ordre.

Entra al laboratori →

Per a qui és

Tot i que és un cicle sanitari, l'escenari és expressament una empresa qualsevol: el que s'hi treballa és el que el títol de tècnic bàsic en prevenció demana a qualsevol treballador designat, no la tècnica d'un TES amb el seu material.

La teoria

El marc legal en dues línies

La Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, a l'article 20 (mesures d'emergència), obliga l'empresa a analitzar les possibles situacions d'emergència i a adoptar mesures de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació, designant el personal encarregat i donant-li formació i mitjans. Aquesta persona designada és «la persona que sap» del títol del laboratori.

El Reial decret 486/1997, sobre llocs de treball, concreta el material al seu annex VI: la farmaciola i, als centres grans, el local de primers auxilis.

Conducta PAS: protegir, avisar, socórrer

És l'esquema de tota intervenció, i l'ordre no es negocia:

Protegir és protegir l'escena i a tu mateix, no apartar la víctima. Si no pots fer segura l'escena, no hi entres.

La trucada al 112

A Catalunya, com a tota la Unió Europea, el 112 és el número únic d'emergències. Qui atén va omplint una fitxa mentre parles, i el que li serveix més, en aquest ordre:

1. On: adreça exacta i, en un polígon, nau i accés. És l'únic que no pot deduir.
2. Què ha passat: «descàrrega elèctrica», no «un accident».
3. Quantes persones i com estan: si responen i si respiren.
4. Qui truca i des de quin telèfon, per poder tornar la trucada.

I no es penja: pengen ells, perquè mentrestant donen instruccions.

Valoració primària

Abans de fer res, dues preguntes:

1. Respon? Se li parla en veu alta i se li toca l'espatlla.
2. Respira amb normalitat? S'obre la via aèria (front enrere, mentó amunt) i es mira, s'escolta i se sent durant no més de deu segons. Les bocanades aïllades i sorolloses no són respirar normalment.

D'aquí surt el camí:

La reanimació no és al laboratori, i és expressament: s'aprèn amb un maniquí i algú que corregeixi la profunditat de les compressions. Llegida no serveix.

La posició lateral de seguretat (PLS)

Una persona inconscient de panxa enlaire té dos problemes: la llengua, sense to muscular, cau enrere i pot tancar la via aèria encara que ara respiri; i el que surti —vòmit, sang, saliva— no té per on caure i va cap als pulmons. De costat, la llengua cau cap a terra i el que surt, surt.

Els principis, sense convertir-los en una recepta de memòria:

• Només per a qui és inconscient i respira. Les dues coses.
• Tot es prepara de panxa enlaire i després es gira.
• Es gira fent servir la cama doblegada com a palanca, no estirant el braç: així gira el cos sencer i no només l'espatlla.
• Al final, cap enrere i boca cap a terra, i la cama de dalt recolzada perquè no bolqui.
• Es vigila la respiració fins que arribi l'ajuda. Si deixa de respirar normalment, es passa a la reanimació.
• Si se sospita lesió de columna, no es mou, llevat que sigui l'única manera de mantenir la via aèria: respirar mana.

Hemorràgies externes

El que passa sota la gasa és que el cos construeix un tap: plaquetes que s'enganxen al vas trencat i una malla de fibrina a sobre. Triga minuts, i mentre es forma és fràgil. D'aquí les regles:

• Guants sempre: també et protegeixes tu.
• Pressió directa sobre la ferida, ferma, sostinguda i amb la mà quieta. És el que atura la immensa majoria d'hemorràgies.
• No s'aixeca la gasa per mirar. Si es xopa, una altra a sobre.
• Si para: embenat compressiu i a un centre sanitari.
• El torniquet es reserva per a una hemorràgia d'una extremitat que posa en risc la vida i no es controla amb pressió directa, o per a una amputació. Talla el reg de tot el que queda per sota. Si es posa, s'apunta l'hora i no l'afluixa ningú que no sigui personal sanitari.

El laboratori segueix la seqüència que encara recullen molts manuals de PRL, amb la compressió arterial com a pas intermedi. Les recomanacions actuals de l'ERC i de l'ILCOR ja no insisteixen en els punts de pressió ni a elevar el membre: prioritzen la pressió directa i, si no n'hi ha prou en una extremitat amb sagnat greu, el torniquet. En el que coincideixen totes és en l'important: el torniquet no és el primer recurs, i quan cal, no es dubta.

Cremades

Es classifiquen per profunditat i per extensió:

En extensió, els manuals de primers auxilis solen parlar de lleu per sota del 10 % de la superfície corporal, greu entre el 10 i el 30 % i molt greu per sobre. Com a referència ràpida, el palmell de la mà de la víctima és aproximadament un 1 %.

La calor que ja ha entrat a la pell continua cremant després d'apartar la font. Per això:

• Aparta la font de calor abans d'acostar-t'hi.
• Aigua corrent freda, no gelada, durant uns 20 minuts.
• Treu anells, rellotge i polseres abans que s'infli.
• No arrenquis la roba enganxada: es retalla al voltant.
• Res a sobre: ni pomades, ni remeis casolans.
• No rebentis les butllofes: són l'apòsit estèril del mateix cos.
• Cobreix amb gases netes humitejades, abriga la persona i deriva-la.

Les cremades elèctriques i químiques van sempre al centre sanitari, encara que per fora semblin petites.

Fractures

• No es mou ni s'endreça: s'immobilitza tal com és.
• La immobilització agafa l'articulació de sobre i la de sota de l'os trencat; si no, els extrems continuen movent-se cada vegada que es doblega el colze o el canell.
• Els dits queden a l'aire per poder comprovar la circulació: color, temperatura, sensibilitat i pols, abans i després d'immobilitzar. El membre continua inflant-se durant hores, i una immobilització ben posada es converteix en una que escanya. Si apareix qualsevol signe, s'afluixa.
• Fractura oberta: es cobreix amb gasa estèril, es controla l'hemorràgia i no s'empeny res cap a dins.

La farmaciola que exigeix la llei

L'annex VI del RD 486/1997 fixa el contingut mínim de la farmaciola portàtil: desinfectants i antisèptics autoritzats, gases estèrils, cotó hidròfil, bena, esparadrap, apòsits adhesius, tisores, pinces i guants d'un sol ús. El material es revisa periòdicament i es reposa tan bon punt caduca o es fa servir.

Cap medicament. No és gasiveria: donar una pastilla és un acte sanitari —al·lèrgies, interaccions, contraindicacions— i un analgèsic amaga el símptoma que el metge necessita veure. El mateix annex demana, a més, un local de primers auxilis als llocs de treball de més de 50 persones, i als de més de 25 quan ho determini l'autoritat laboral per la perillositat o la distància al centre sanitari.

Els mites, i com reconèixer-los

Gairebé tots els mites de primers auxilis tenen una cosa en comú: fan desaparèixer el símptoma que molesta, i el problema continua. Si alguna cosa es justifica amb «així se li passa», sospita'n.

• Nas que sagna, cap enrere. La sang no para: va cap a la gola, s'empassa i pot acabar en vòmit. S'inclina el cap endavant i s'estreny la part tova del nas sense deixar-la anar durant uns quants minuts (l'ERC parla de 10 a 15).
• Alguna cosa a la boca durant una crisi epilèptica. Ningú no «s'empassa la llengua». Es trenquen dents i es mosseguen dits. S'aparta el que hi hagi al voltant, una cosa tova sota el cap, es mira el rellotge i, en acabar, PLS. 112 si dura més de cinc minuts, si és la primera, si n'encadena una altra o si no es recupera.
• Alcohol de 96° a una ferida. Fa malbé el teixit que s'ha de tancar. Aigua, sabó i antisèptic autoritzat.
• Gel directe a una cremada, pasta de dents, torniquet per a qualsevol sagnat: vistos més amunt.

Com funciona el laboratori

Són les quatre i vint a la nau 3 i ets l'única persona que ha fet el curs. En les dues hores següents passen set coses. Hi ha tres mecàniques: ordenar targetes (i en sobren algunes), marcar-ne diverses d'una llista i escriure una resposta. No hi ha rellotge i no es pot perdre: un error costa 15 punts, i el missatge diu quin tipus d'error és (ordre equivocat, una que falta o una que sobra) sense dir quina.

1. El cable — la conducta PAS i la trucada al 112.
2. L'armari de l'entrada — el contingut legal de la farmaciola.
3. Respira — la posició lateral de seguretat, amb les postures dibuixades en 3D.
4. No para — la seqüència davant d'una hemorràgia que no s'atura.
5. Oli — què no es fa amb una cremada.
6. L'avantbraç — què es vigila en una immobilització.
7. El que diu tothom — separar mites de recomanacions.

RAIGS X (−25 la primera vegada a cada sala) mostra el que passa per dins: per què es tanca la via aèria, com es forma un coàgul, per què la calor continua cremant. En encertar surt el perquè de l'ordre i una fitxa de defensa amb el que cal endur-se.

Errors habituals

• Córrer cap a la víctima. L'impuls és l'error. Primer, l'escena.
• Trucar tard. Atendre primer i trucar després regala minuts.
• Començar pel més dràstic. En hemorràgies, el torniquet; en cremades, el gel. El que és eficaç sol ser simple i sostingut.
• Mirar si ja ha parat. Aixecar la gasa arrenca el tap a mig fer.
• Confondre la PLS amb la reanimació. La lateral és per a qui respira.
• Endreçar una fractura «perquè quedi bé».
• Posar medicaments a la farmaciola amb bona intenció.

Notes per al professorat

• Abans: no cal teoria prèvia; el laboratori l'explica en encertar. Funciona bé com a entrada al tema, i encara millor just abans de les pràctiques amb maniquí.
• A classe: 35–45 minuts i 15 de posada en comú. En parelles, cadascuna amb un ordinador. Al projector, les sales 3 (PLS) i 6 (immobilització) tenen figures que val la pena comentar en grup.
• Preguntes per al debat: a quina sala us ha costat més l'ordre i per què? Qui és la persona designada a la vostra base o al centre? On és la farmaciola i qui la revisa? Quins mites heu sentit a casa?
• El que no ensenya: reanimació, la força i la postura de les mans, i parlar amb algú espantat. És la part que es practica assegut; l'altra va al simulacre del RA2 i als mòduls tècnics del cicle.
• Contrastar: les recomanacions canvien. La referència és l'European Resuscitation Council (ERC), que revisa les seves guies periòdicament amb l'ILCOR, i a Catalunya, Canal Salut.
• Connexió: les figures van incrustades a la pàgina i res no surt del navegador, però el full d'estils es carrega del lloc web: obriu-la amb connexió.

Fonts

• Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, art. 20 (BOE).
• Reial decret 486/1997, disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball, annex VI (BOE).
• European Resuscitation Council, guies de primers auxilis i suport vital bàsic.
• INSST, notes tècniques i fitxes sobre primers auxilis a l'empresa.

Entra al laboratori →