Un divendres a la tarda, un tècnic d'emergències recull el catèter que acaba de fer servir per portar-lo al contenidor, que és a l'armari. L'ambulància frena, la punta travessa el guant i li punxa el dit. En surt una mica de sang. No sap ben bé què ha de fer, així que acaba el torn com si res.
Res d'això no és estrany. Les punxades són dels accidents amb risc biològic que més es comuniquen a sanitat, i darrere d'aquest dit hi ha tota la prevenció de riscos laborals: com es valora un risc, quines mesures van abans, de què protegeix de debò un guant, què es fa en els primers minuts i qui té dret a què. Aquest escape room la recorre en cinc candaus.
Per a qui és
| Mòdul | 1709 Itinerari personal per a l'ocupabilitat I (IPO I) |
| Cicle | CFGM Tècnic en Emergències Sanitàries, primer curs |
| RA | RA2 · competències necessàries per obtenir el títol de Tècnic Bàsic en Prevenció de Riscos Laborals |
| CA | 2.3 avaluació de riscos i tècniques de prevenció i protecció · 2.5 drets i deures en prevenció · 2.8 requisits i condicions de la vigilància de la salut |
| Durada | 50 minuts de joc i uns 30 de tancament |
| Format | en equips de quatre o cinc |
| Idiomes | castellà · català · anglès |
La teoria
Perill, risc i dany
Són tres paraules que es fan servir com a sinònims i no ho són:
- Perill és la font capaç de fer mal: una agulla usada, un desinfectant.
- Risc és la possibilitat que aquest perill arribi a fer mal a algú. La Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals (LPRL), a l'article 4, el defineix com la possibilitat que un treballador pateixi un dany determinat derivat del treball, i hi afegeix el que importa: per qualificar-ne la gravetat es valoren conjuntament la probabilitat que es produeixi el dany i la seva severitat.
- Dany és el que finalment passa: la lesió, la malaltia o la patologia patida amb motiu o en ocasió de la feina.
Avaluar un risc: el mètode de l'INSST
El Reial decret 39/1997, Reglament dels serveis de prevenció, defineix l'avaluació de riscos com el procés adreçat a estimar la magnitud dels riscos que no s'han pogut evitar, perquè l'empresa pugui decidir quines mesures pren.
El mètode més utilitzat a la petita i mitjana empresa és el simplificat que publica l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST). Creua dues preguntes que s'han de respondre per separat:
- Probabilitat: cada quant passa? Baixa (rarament), mitjana (algunes vegades) o alta (sempre o gairebé sempre). Es respon amb dades d'aquesta tasca i d'aquesta plantilla —els incidents que ja hi ha hagut—, no amb la sensació de perill.
- Conseqüències: què és el pitjor que raonablement pot passar?
| Conseqüències | Què inclou |
|---|---|
| Lleugerament danyós | danys superficials, molèsties, irritacions |
| Danyós | lesions musculoesquelètiques, cremades, fractures menors, malalties que causen incapacitat menor |
| Extremadament danyós | lesions molt greus, malalties cròniques greus o que escurcen la vida |
El creuament dona cinc nivells:
| Probabilitat ↓ · Conseqüències → | Lleugerament danyós | Danyós | Extremadament danyós |
|---|---|---|---|
| Baixa | Trivial | Tolerable | Moderat |
| Mitjana | Tolerable | Moderat | Important |
| Alta | Moderat | Important | Intolerable |
I el nivell no és una nota: diu què s'ha de fer.
| Nivell | Què exigeix |
|---|---|
| Trivial | cap acció específica |
| Tolerable | mantenir el que hi ha i comprovar-ho periòdicament |
| Moderat | esforços per reduir-lo, amb les mesures implantades en un termini determinat |
| Important | no es comença la feina fins que s'ha reduït; si ja s'està fent, es resol amb urgència |
| Intolerable | no es comença ni es continua la feina fins que es redueix; si no es pot reduir, es prohibeix |
L'error més habitual és barrejar els dos eixos.
L'ordre de les mesures preventives
L'article 15.1 LPRL enumera els principis de l'acció preventiva. Ja contenen un ordre: evitar els riscos, avaluar els que no es puguin evitar, combatre'ls a l'origen, substituir el que és perillós pel que comporti poc perill o cap i anteposar la protecció col·lectiva a la individual, entre d'altres.
D'aquí surt la jerarquia que es fa servir a tot el món:
| Nivell | Què fa | Exemple amb un desinfectant de superfícies |
|---|---|---|
| Eliminar | el perill desapareix | un procés que no necessita aquest producte |
| Substituir | el perill es canvia per un de menor | un desinfectant igual d'eficaç i menys irritant |
| Mesures tècniques i col·lectives | l'entorn protegeix tothom | dosificador tancat, ventilació de la cel·la |
| Mesures organitzatives i formació | es canvia com es treballa | procediment escrit, temps d'aplicació, formació |
| EPI | protegeix qui el porta | guants i ulleres adequats al producte |
El criteri és quant depenen que algú faci bé un gest, cada vegada, cansat i amb pressa. Per això l'article 17.2 LPRL diu que els EPI s'han de fer servir quan els riscos no es puguin evitar o limitar prou amb mitjans de protecció col·lectiva o d'organització del treball: van a més de la resta, mai en comptes de la resta.
Què és (i què no és) un EPI
El Reial decret 773/1997 defineix l'equip de protecció individual com qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador perquè el protegeixi d'un o més riscos que puguin amenaçar-ne la seguretat o la salut. Tres conseqüències pràctiques:
- Protegeix qui el porta. Una cosa que es porta posada però que està pensada per protegir una altra persona no és un EPI encara que ho sembli. A sanitat hi ha productes sanitaris que es confonen amb EPI; el que mana és la norma i el marcatge que porta, no l'aspecte.
- Es tria a partir de l'avaluació de riscos, un per a cada risc identificat que no s'hagi pogut evitar. Un EPI «per si de cas» no protegeix més, i un risc sense cobrir es queda sense barrera.
- Obligacions repartides. L'empresa els ha de proporcionar gratuïtament, adequats i en bon estat, i formar en el seu ús; la persona treballadora els ha de fer servir correctament, tenir-ne cura i informar de qualsevol defecte.
El risc biològic del TES
El Reial decret 664/1997, sobre agents biològics, classifica els virus de l'hepatitis B, de l'hepatitis C i el VIH al grup 3, i obliga l'empresa, entre altres coses, a oferir les vacunes eficaces que hi hagi —la de l'hepatitis B és la que més importa al TES— sense cost per al treballador.
La via de contagi més freqüent a la feina sanitària és la percutània: la punxada o el tall amb material contaminat. Per a això hi ha una norma específica, l'Ordre ESS/1451/2013, que porta al dret espanyol la directiva europea sobre lesions per instruments tallants i punxants al sector sanitari. Entre les seves mesures:
- fer servir dispositius amb mecanisme de seguretat quan n'hi hagi d'adequats;
- prohibir el reencaputxament de les agulles;
- col·locar contenidors tan a prop com es pugui del lloc on es fa servir el material;
- formar i informar la plantilla, i tenir un procediment de notificació i seguiment de cada exposició.
Si et punxes: què es fa i per què
Cada centre té el seu protocol, i a les pràctiques mana el del centre on siguis. Però les raons són les mateixes a tot arreu:
- Netejar sense fer mal. Deixar que la sang flueixi lliurement sota l'aigua, sense fregar, i rentar amb aigua i sabó; després, un antisèptic i un apòsit impermeable. No s'esprem la ferida: sembla que «fa sortir» el virus, però lesiona el teixit del voltant i no hi ha proves que redueixi el risc. Mai lleixiu ni productes agressius: cremen la pell i la ferida.
- Valoració mèdica sense esperar. A urgències o a la mútua es decideix si cal profilaxi. La del VIH funciona millor com més aviat es comença: idealment en les dues primeres hores, i passades 72 hores ja no s'indica. Per a l'hepatitis B depèn de si estàs vacunat i immunitzat. Per a l'hepatitis C no hi ha profilaxi, però sí seguiment.
- Comunicar-ho i registrar-ho, sempre. Avisar qui porta el torn activa el protocol del centre, inclosa la valoració del pacient font, la serologia del qual pot ser decisiva. I es registra com a accident de treball encara que no hi hagi baixa ni contagi: el seguiment serològic dura mesos, i si la infecció apareix més endavant, aquest registre és el que permet reconèixer-la com a contingència professional.
| Virus | Risc aproximat per punxada amb sang infectada |
|---|---|
| Hepatitis B | del 6 al 30 % en una persona no vacunada |
| Hepatitis C | entre un 0,5 i un 2 % |
| VIH | al voltant del 0,3 % |
Són xifres orientatives de la literatura clínica.
Drets i deures
La LPRL no és només una llista d'obligacions de l'empresa. Els articles que més es fan servir en el dia a dia:
| Article | Què diu, en resum |
|---|---|
| 14 | Dret a una protecció eficaç. El cost de les mesures de seguretat i salut no pot recaure de cap manera sobre els treballadors (14.5) |
| 17 | L'empresa proporciona equips de treball adequats i EPI, i vetlla perquè es facin servir |
| 18 | Dret a informació sobre els riscos i les mesures, i a ser consultat i participar |
| 19 | Dret a formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en entrar i quan canvien les tasques o els equips; dins la jornada o descomptant-ne el temps, i sense cost |
| 21 | Davant d'un risc greu i imminent, el treballador pot interrompre la seva activitat i abandonar el lloc de treball, i no pot patir cap perjudici llevat de mala fe o negligència greu |
| 22 | La vigilància de la salut és voluntària, amb excepcions taxades i amb informe previ dels representants; l'empresa només en coneix les conclusions sobre l'aptitud, no el diagnòstic |
| 29 | Deures del treballador: vetllar per la seva seguretat i la de qui pugui resultar afectat, fer servir bé equips, EPI i dispositius de seguretat, informar dels riscos i cooperar. Incomplir-los és un incompliment laboral (29.3) |
La veu de la plantilla són els delegats i delegades de prevenció (arts. 35 i 36), elegits pels representants del personal i d'entre ells. Poden acompanyar la Inspecció de Treball, accedir a la informació sobre riscos i danys, proposar mesures i, si l'empresa no actua davant d'un risc greu i imminent, acordar la paralització (art. 21.3). A partir de cinquanta treballadors hi ha, a més, el comitè de seguretat i salut.
Com funciona el laboratori
La història: un TES d'una empresa d'ambulàncies inventada s'ha punxat, la Inspecció de Treball ha precintat la unitat Alfa-112 i l'inspector torna d'aquí a cinquanta minuts. Cada prova obre un dels cinc candaus d'una caixa, amb els mateixos codis que la versió en paper.
- L'avaluació de riscos. Tres fitxes de risc de la base i la matriu de l'INSST. Entrena a separar probabilitat i conseqüències.
- La jerarquia de mesures. Quatre propostes de la direcció contra les punxades i els articles 15 i 17 de la LPRL. Entrena l'ordre de les mesures preventives.
- Els EPI correctes. Una avaluació de riscos de la neteja de la cel·la i un calaix amb set coses. Entrena a triar EPI a partir dels riscos, i a distingir el que és un EPI del que ho sembla.
- El protocol de punxada. El comunicat de l'incident i set targetes, de les quals dues són errors habituals. Entrena què es fa, què no i en quin ordre.
- Drets i deures. Quatre situacions de la base i extractes de la LPRL. Entrena a trobar l'article que resol cada cas.
A cada prova hi ha raigs X (−25 punts) i una pista (−50). Al final, la combinació completa, el full de tancament individual i un informe descarregable.
Errors que es cometen
- Valorar amb por i no amb dades. La probabilitat és freqüència; la gravetat és el pitjor dany raonable, no el que ha passat fins ara.
- Començar la prevenció pels guants. És el que més es veu i el que menys protegeix.
- Omplir-se d'EPI «per si de cas», o confondre amb un EPI una cosa que protegeix una altra persona.
- No comunicar una punxada perquè «no ha passat res».
- Creure que la prevenció és només cosa de l'empresa, o que un deure propi és una decisió personal.
Notes per al professorat
- Abans: després de la presentació de risc, dany i avaluació del RA2. Sense aquesta base, la sala 1 es juga a cegues.
- A classe: 10 minuts de preparació, 50 de joc i 30 de tancament, un dispositiu per equip. Amb el full de missió, cada codi es justifica per escrit.
- Debat: quin candau ha costat més? Per què l'EPI va al final si és el que més es veu? Qui és la persona delegada de prevenció al vostre centre de pràctiques, i a qui s'avisa si us punxeu?
- El que no ensenya: posar-se i treure's els EPI sense contaminar-se.
- Connexió: una sola pàgina i res no surt del navegador, però el full d'estils es carrega del lloc: obriu-la amb connexió.
Fonts
- Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, arts. 4, 14, 15, 17, 18, 19, 21, 22, 29, 35 i 36 (BOE).
- Reial decret 39/1997, Reglament dels serveis de prevenció (BOE).
- Reial decret 773/1997, sobre utilització d'equips de protecció individual (BOE).
- Reial decret 664/1997, sobre protecció davant d'agents biològics (BOE).
- Ordre ESS/1451/2013, disposicions per a la prevenció de lesions causades per instruments tallants i punxants al sector sanitari i hospitalari (BOE).
- INSST, Evaluación de riesgos laborales (mètode simplificat).
Per continuar: Accident de treball o malaltia professional i Primers auxilis: el que va primer.