Arribes a una aula amb dues-centes persones més, et donen un quadernet, un full de respostes i hi ha un rellotge a la paret. Abans que ningú llegeixi el teu currículum o et faci una sola pregunta, d'aquell full surt qui continua i qui no. Així garbellen moltes convocatòries del sector sanitari, i gairebé ningú no hi arriba entrenat.
El que s'entrena no és només el temari. Una prova tipus test té regles pròpies —una fórmula de correcció, un temps, uns tipus de pregunta— i qui les coneix treu més nota sabent el mateix. Aquest article explica aquestes regles i el laboratori que permet practicar-les amb el rellotge en marxa.
Per a qui és
| Mòdul | 1710 Itinerari personal per a l'ocupabilitat II (IPO II) |
| Cicle | CFGS Imatge per al diagnòstic i medicina nuclear, segon curs. Els blocs comuns i d'emergències serveixen per a altres cicles sanitaris |
| RA | RA1: planifica i posa en marxa estratègies en els diferents processos selectius d'ocupació que li permeten millorar les seves possibilitats d'inserció laboral |
| CA | 1.3 valora les actituds i aptituds que permeten superar processos selectius en el sector privat i el sector públic · 1.2 estratègies de cerca contextualitzades a les borses de treball de la sanitat pública |
| Durada | test de coneixements: 15 minuts per bloc, fins a tres blocs; psicotècnic: uns 21 minuts |
| Format | individual, com la prova real |
| Llengües | ES · CA · EN |
La teoria
Per què l'administració selecciona així
L'accés a l'ocupació pública a l'Estat no és lliure: està sotmès a principis constitucionals.
- Igualtat: la Constitució reconeix el dret d'accedir en condicions d'igualtat a les funcions i els càrrecs públics (art. 23.2 CE).
- Mèrit i capacitat: l'art. 103.3 CE disposa que la llei reguli l'accés a la funció pública d'acord amb aquests dos principis.
- Publicitat: el Text refós de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TREBEP, Reial decret legislatiu 5/2015) hi afegeix, a l'art. 55, la publicitat de les convocatòries i de les seves bases, la transparència, la imparcialitat dels òrgans de selecció i l'adequació entre el que es pregunta i les funcions del lloc.
El personal dels serveis públics de salut és en bona part personal estatutari, regulat per la Llei 55/2003, de l'Estatut marc, que aplica els mateixos principis. El TREBEP preveu també una reserva de places per a persones amb discapacitat (art. 59).
Una prova escrita és la manera més econòmica de complir-ho tot alhora amb centenars d'aspirants: les mateixes preguntes, el mateix temps, una correcció objectiva (sovint per lectura òptica) i una plantilla de respostes que es publica i es pot impugnar.
La conseqüència pràctica és una de sola: les bases manen. Terminis, requisits, temari, temps, fórmula de correcció i nota de tall són escrits a la convocatòria, publicada al diari oficial (BOE o DOGC) o al web de l'entitat. Abans d'estudiar, es llegeixen les bases.
On apareix la prova escrita
Al sistema sanitari català hi ha dues grans vies d'entrada: l'Institut Català de la Salut (ICS) i les entitats del SISCAT (consorcis, fundacions i altres proveïdors d'utilització pública), cadascuna amb les seves convocatòries. A grans trets:
| Procés | Per a què | Com garbella |
|---|---|---|
| Oposició / concurs oposició | plaça fixa | prova escrita, normalment tipus test i eliminatòria, i després barem de mèrits |
| Borsa de treball | substitucions i interinatges | sobretot barem de mèrits (experiència, formació); algunes entitats hi afegeixen test o entrevista |
| Selecció privada | grups hospitalaris, mútues, ETT | currículum, sovint psicotècnic i entrevista |
El TREBEP (art. 61) recull aquests sistemes —oposició, concurs oposició i, amb caràcter excepcional, concurs— i exigeix que el contingut de les proves tingui relació amb les tasques del lloc. Per això el test d'una plaça d'imatge pregunta per radioprotecció i no per cultura general.
La fórmula que penalitza els errors
La fórmula habitual a les proves tipus test amb n opcions és:
Puntuació = encerts − errors ÷ (n − 1)
Amb quatre opcions, cada error resta un terç d'encert i el blanc no resta res. És la que fa servir el laboratori, que dona la nota sobre 10 dividint pel nombre de preguntes (i mai per sota de zero).
La fórmula no és triada a l'atzar: està calculada perquè contestar a cegues tingui un valor esperat de zero. Amb quatre opcions s'encerta una de cada quatre vegades (+1) i es falla tres (−1/3 cada vegada):
¼ × 1 − ¾ × ⅓ = ¼ − ¼ = 0
Però tan bon punt es pot descartar alguna opció amb seguretat, els comptes canvien:
| Opcions descartades amb seguretat | Probabilitat d'encertar | Valor esperat per pregunta |
|---|---|---|
| cap | 1/4 | 0 |
| una | 1/3 | +1/9 ≈ +0,11 |
| dues | 1/2 | +1/3 ≈ +0,33 |
| tres (la saps) | 1 | +1 |
D'aquí surt l'estratègia que el laboratori posa a la pantalla d'entrada: si pots descartar dues opcions, arrisca't; si no en tens ni idea, passa. La taula diu que amb una de sola ja surt a compte de mitjana, però només si el descart és correcte. Exigir-ne dues dona marge: qui «descarta» per error una opció bona converteix l'aposta en una pèrdua.
La regla general, per quan les bases diguin una altra cosa: si cada error resta k encerts, val la pena contestar quan la probabilitat d'encertar supera k ÷ (1 + k).
| Penalització per error | Contestar si la probabilitat d'encert supera… |
|---|---|
| 1/3 (quatre opcions) | 1/4 |
| 1/2 (tres opcions) | 1/3 |
| 1 (un error anul·la un encert) | 1/2 |
| 0 (sense penalització) | 0: es contesta tot |
El valor esperat és una mitjana. En una prova eliminatòria amb nota de tall també importa no enfonsar-se: vint apostes a cegues tenen esperança zero però poden sortir molt malament. A prop del tall, prudència.
El temps
Un test es dissenya perquè el temps estrenyi. Tres regles:
- Llegir les normes abans de començar: quant resta un error, si el temps és global o per parts, si cal passar les respostes a una plantilla. És el que més sovint es fa malament.
- Dues passades. A la primera es contesta el que se sap i es marca el dubtós; a la segona es torna al que s'ha marcat amb el temps que quedi. Totes les preguntes valen el mateix: encallar-se en una en costa unes quantes.
- Passar les respostes al full sobre la marxa, no totes a l'últim minut.
El laboratori no dona el mateix temps a tot, i la diferència és teoria:
| Bloc | Segons per pregunta | Per què |
|---|---|---|
| Coneixements | 60 | se sap o no se sap; un minut n'hi ha prou |
| Verbal | 55 | lectura atenta |
| Numèric | 80 | cal fer operacions |
| Abstracte | 50 | trobar la regla visual |
| Atenció | 25 | mesura velocitat: amb més temps deixaria de mesurar el que mesura |
El rellotge corre per a tota la prova, no per pregunta: es pot saltar i tornar-hi, igual que en una prova real.
Els tipus de pregunta psicotècnica, i com atacar-los
Raonament verbal. Sinònims i antònims, analogies («A és a B com C és a…»), l'intrús, comprensió d'un text i ortografia.
- A les analogies, es formula la relació exacta del primer parell en una frase («serveix per mesurar…») i s'aplica al segon.
- A l'intrús, es busca el criteri que comparteixen tots menys un; si en surten dos de possibles, el bo és el més específic.
- A la comprensió, es contesta amb el que diu el text, no amb el que un sap. Les paraules «llevat que», «només», «sempre» i «NO» decideixen la pregunta.
Raonament numèric. Càlcul, proporcions, percentatges, sèries i problemes.
- Abans de calcular, estimar l'ordre de magnitud: descarta opcions sense fer cap compte.
- Els percentatges successius no se sumen: el segon s'aplica sobre el que queda després del primer.
- Als problemes de rendiment («dos desguassos», «tres tècnics»), el que se suma són les velocitats, no els temps.
- Sèries: diferències, després raons, després posició, i comprovar-ho amb tots els termes.
Raonament abstracte. Sèries de figures: cal triar la que continua la sèrie. Les regles típiques són poques:
- gir (quants graus per pas, i en quin sentit),
- nombre de costats o tipus de figura,
- quantitat d'elements,
- alternança entre dos estats,
- i de vegades posició, farciment o color.
El mètode: un atribut cada vegada. Es mira només el gir de tota la sèrie; després només el nombre de costats; després la quantitat. Quan un atribut canvia amb regularitat, es descarten totes les opcions que no el compleixen. Si en queda més d'una, es passa a l'atribut següent. Compte amb les figures simètriques: un quadrat girat 90° és el mateix quadrat.
Atenció i rapidesa. Comptar aparicions, comparar codis, trobar el repetit. Aquí no hi ha res a raonar: l'error ve de llegir de pressa. Resseguir amb el dit o el llapis, comparar caràcter per caràcter i en blocs petits (7315 no és 7351), i desconfiar del que «es veu igual».
Com funciona el laboratori
No és un escape room: és un simulacre d'examen, amb dues proves.
- Test de coneixements. Tres blocs a triar: sanitari comú (drets del pacient, protecció de dades, higiene, prevenció), imatge per al diagnòstic (radioprotecció, tècnica radiològica, ressonància) i emergències i primers auxilis. Quinze preguntes per bloc.
- Psicotècnic. Raonament verbal, numèric i abstracte, i atenció. Les sèries abstractes les genera un programa que comprova que només una opció compleix la regla i que cap no es confon a primer cop d'ull.
Totes les preguntes tenen quatre opcions; preguntes i opcions es barregen a cada intent, perquè repetir torni a mesurar. Un botó permet esborrar una resposta marcada per error, perquè en una prova en què el blanc no resta això importa. En acabar surten la nota amb la fórmula, encerts, errors i blancs, el desglossament per blocs i la correcció de cada pregunta amb la seva explicació.
Errors que el laboratori busca
- Contestar-ho tot «per si de cas». A cegues no suma res de mitjana i augmenta el risc.
- Deixar-ho tot en blanc així que hi ha un dubte, encara que es puguin descartar dues opcions: és renunciar a punts que la fórmula regala.
- No llegir les normes, i descobrir a mitja prova que el temps era global o que hi havia plantilla.
- Encallar-se en una pregunta difícil mentre en queden cinc de fàcils sense llegir.
- Saltar-se el «NO» o l'«EXACTAMENT» de l'enunciat.
- Sumar percentatges o temps on calia encadenar-los o sumar velocitats.
- Mirar només la nota i no el desglossament: és el desglossament el que diu què cal estudiar.
Notes per al professorat
- Individual. És la forma de la prova real; el treball en equip ve després, al tancament.
- Un enllaç per prova:
?prueba=testi?prueba=psicomostren només aquella targeta. No engeguen el cronòmetre: l'alumnat llegeix primer les normes, que és precisament el que cal entrenar. - Sessió: el psicotècnic cap en mitja hora amb el tancament; el test amb els tres blocs ocupa una sessió d'una hora. Es pot triar un sol bloc.
- Sense xarxa: és una sola pàgina HTML, amb les figures incrustades. Es corregeix al navegador i no envia res a cap servidor, així que funciona des d'un llapis de memòria en una aula sense connexió.
- Lliurament: cada persona descarrega un informe HTML amb la nota i el desglossament per blocs, que es pot imprimir en PDF. El codi de verificació només detecta edicions descurades; si la nota compta, es fa a classe.
- És una mostra de pràctica, no un temari oficial: serveix per agafar ritme i veure on es fluixeja.
- Preguntes per al tancament:
- Quantes preguntes vas deixar en blanc en què podies descartar dues opcions? Calculeu quant hauríeu guanyat.
- En quin bloc baixa la nota? És de coneixement o de temps?
- Quina regla visual us va costar més de veure a les sèries abstractes?
- Busqueu una convocatòria real d'una borsa sanitària i trobeu a les bases la fórmula de correcció i el temps.
Per al procés de selecció complet —oferta, currículum i entrevista— hi ha el laboratori Aconsegueix la plaça i el seu article.
Normativa citada: Constitució espanyola, arts. 23.2 i 103.3 · Reial decret legislatiu 5/2015, text refós de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (arts. 55, 59 i 61) · Llei 55/2003, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut.