Hi ha comarques on una radiografia és a quaranta quilòmetres. Qui acaba el cicle de TSID la sap fer, sap quin equip cal i sap què necessiten els pacients. El que gairebé mai no sap és el que ve abans de la primera prova: quina forma tindrà l'empresa, quins papers cal signar i en quin ordre, quins permisos demana un centre amb raigs X, quantes proves al mes cal fer per no perdre diners i d'on surten els diners dels primers mesos.

Són cinc decisions, i cap no es resol amb intuïció. Aquest article explica la teoria que hi ha darrere de cadascuna, que és la mateixa que recorre l'escape room Obrim la clínica.

Entrar al laboratori →

Per a qui és

MòdulItinerari personal per a l'ocupabilitat II (IPO II)
CicleCFGS Imatge per al Diagnòstic i Medicina Nuclear, segon curs
RARA5: desenvolupa un projecte emprenedor d'innovació social i/o tecnològica aplicada en col·laboració amb l'entorn
CA5.1 analitza els conceptes bàsics de l'emprenedoria i la innovació social · 5.7 aplica estratègies necessàries per analitzar la viabilitat del projecte emprenedor · 5.8 investiga les opcions financeres socialment responsables
Duradauns cinquanta minuts de joc, més el debriefing i l'aplicació al projecte
Formaten equips de quatre, amb rols fixos
IdiomesES · CA · EN

És la versió digital d'una escape room que també existeix en paper, amb sobres i cadenats, i amb els mateixos codis: un equip pot jugar en paper i comprovar-ho a la pantalla. És l'escalfament del projecte emprenedor que cada equip desenvolupa des del RA4, i per això acaba amb les mateixes cinc preguntes aplicades a aquest projecte.

La teoria

1. La forma jurídica: quatre preguntes

No hi ha cap forma jurídica millor que una altra. N'hi ha una que respon millor al que vol un projecte concret, i es troba responent quatre preguntes:

  1. Quantes persones, i per a què? Hi ha formes per a una sola persona i formes que en demanen diverses. I hi ha una frontera que ho decideix gairebé tot: si es volen repartir beneficis o no.
  2. Fins on respon cadascú dels deutes? Amb responsabilitat il·limitada, els deutes del negoci són deutes de la persona, i es paguen amb la seva casa i els seus estalvis (el Codi civil, art. 1911, diu que el deutor respon «amb tots els seus béns, presents i futurs»). Amb responsabilitat limitada, cada soci arrisca el que ha aportat.
  3. Com es decideix? Segons el capital, per persona o per assemblea.
  4. Què costa posar-la en marxa? Capital, notari, registres, temps.
FormaPersonesResponsabilitatCapital mínimCom es decideixBenefici
Empresari individual (autònom)1Il·limitadaNo n'hi haDecideix solTributa a l'IRPF
Comunitat de béns2 o mésIl·limitadaNo n'hi haPer majoria de quotesIRPF de cada comuner
Societat limitada1 o mésLimitada al que s'aporta1 €Segons les participacionsImpost sobre societats
Cooperativa de treball associatdiverses persones sòcies treballadoresLimitada a les aportacionsEl que fixin els estatutsUna persona, un votImpost sobre societats, règim especial
Associació3 o mésDe l'associacióNo n'hi haAssembleaSense ànim de lucre: no es reparteix
Fundació1 o més fundadorsDe la fundacióDotació inicialPatronatSense ànim de lucre: tot a la finalitat

Quatre matisos que solen passar desapercebuts:

  • La SL amb 1 € existeix des de la Llei 18/2022, «Crea y Crece», que va modificar l'article 4 de la Llei de societats de capital. Però amb condicions: mentre el capital no arribi a 3.000 €, la societat ha de destinar com a mínim el 20 % del benefici a reserva legal i, si es liquida sense prou béns, els socis responen de la diferència fins als 3.000 €. I continua necessitant notari, Registre Mercantil, comptabilitat i comptes anuals.
  • La comunitat de béns s'assembla a una societat i no ho és: no té personalitat jurídica, decideix per quotes i cada comuner respon amb el seu patrimoni personal. És la forma que apareix quan dues persones comencen juntes sense pensar en el risc.
  • A la cooperativa el vot és per persona, hi posi cadascuna el capital que hi posi. És la gestió democràtica que la defineix com a economia social (Llei 5/2011 i, a Catalunya, la Llei 12/2015 de cooperatives). És una empresa: reparteix els excedents, però segons l'activitat de cada soci, no segons el seu capital.
  • Una associació és un grup de persones; una fundació, un patrimoni. Totes dues són sense ànim de lucre. L'associació neix de tres o més persones que s'ajunten per a una finalitat; la fundació, d'uns béns que algú destina a una finalitat (a Catalunya, amb una dotació inicial de 30.000 € com a mínim, segons el llibre tercer del Codi civil català).

2. Constituir una societat limitada: cada tràmit es recolza en un altre

Una SL no té personalitat jurídica fins que s'inscriu al Registre Mercantil. Fins aleshores és una «societat en formació», i els tràmits no es poden fer en qualsevol ordre perquè cadascun necessita un paper que en dona un altre:

TràmitOnQuè necessitaQuè dona
Certificació negativa de denominacióRegistre Mercantil Centraluna llista de noms possiblesel nom reservat
Obertura del compte i dipòsit del capitalbancel nom reservatel certificat bancari de l'aportació
Escriptura pública de constitució i estatutsnotariael nom i el certificat bancaril'escriptura signada
NIF provisional i declaració censal (model 036)Agència Tributàrial'escripturael número fiscal de la societat
InscripcióRegistre Mercantil provinciall'escriptura i el NIFla societat existeix

Llegida per la columna «què necessita», la taula s'ordena sola. Un matís sobre el banc: el certificat del dipòsit és la via habitual, però des de la Llei 11/2018 els fundadors d'una SL el poden substituir declarant a l'escriptura que responen solidàriament de la realitat de les seves aportacions (art. 62 de la Llei de societats de capital). Després de la inscripció arriben el NIF definitiu, l'alta dels treballadors a la Seguretat Social abans que comencin a treballar i els permisos de l'activitat. Registrar la marca a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques és molt recomanable, però no forma part de la constitució.

Avui tot això es pot tramitar en línia amb el Document Únic Electrònic (DUE) des d'un Punt d'Atenció a l'Emprenedoria (sistema CIRCE), amb estatuts tipus i terminis més curts. Canvia la finestreta, no la lògica.

3. Els permisos d'un centre amb raigs X: tres capes

Constituir la societat no dona permís per obrir. Un centre de diagnòstic per la imatge necessita permís per tres bandes, i cadascuna mira una cosa diferent:

  1. El centre sanitari. Tot centre sanitari, públic o privat, necessita l'autorització de funcionament de l'autoritat sanitària (Reial decret 1277/2003 i, a Catalunya, el Decret 151/2017) i queda inscrit al registre de centres. Convé demanar-la abans de les obres: és allà on es fixen els requisits del local.
  2. El local amb una activitat. La llicència o comunicació prèvia de l'ajuntament, segons l'ordenança municipal.
  3. Els equips que emeten radiació. I aquí hi ha la confusió més freqüent.

Els aparells de raigs X amb finalitats de diagnòstic mèdic —una sala de radiologia convencional, un mamògraf, un densitòmetre ossi, un equip dental— tenen un reglament propi, el Reial decret 1085/2009. No s'autoritzen com a instal·lació radioactiva: el titular els declara abans de fer-los servir i queden inscrits al registre de l'òrgan competent de la comunitat autònoma. En aquest procés hi intervé un servei o unitat tècnica de protecció radiològica (SPR o UTPR), que calcula els blindatges, certifica la instal·lació i fa després els controls periòdics.

Una instal·lació radioactiva és un altre règim: la que fa servir substàncies radioactives, com un servei de medicina nuclear amb radiofàrmacs, i altres aparells generadors de radiació fora del diagnòstic mèdic. Necessita una autorització prèvia amb informe del Consell de Seguretat Nuclear. Des del 5 de desembre de 2024 la regula el Reial decret 1217/2024, que va substituir el Reial decret 1836/1999, el reglament que surt en bona part dels apunts.

Raigs X de diagnòstic mèdicInstal·lació radioactiva
ExemplesRadiologia convencional, TC, mamografia, densitometria, dentalMedicina nuclear, fonts radioactives, altres generadors
NormaReial decret 1085/2009Reial decret 1217/2024
RègimDeclaració i inscripció en un registreAutorització prèvia amb informe del CSN
Protecció radiològicaSPR o UTPR, i personal acreditat pel CSN per dirigir o operarSPR o UTPR segons la instal·lació, i personal amb llicència de supervisor o operador

4. Quantes proves cal fer? El punt d'equilibri

El punt d'equilibri és l'activitat amb què els ingressos cobreixen exactament els costos: ni es guanya ni es perd. Per calcular-lo, els costos se separen en dues famílies:

  • Costos fixos: es paguen cada mes, tant si es fa molt com poc. Lloguer, sous i Seguretat Social, rènting dels equips, assegurances, subministraments, gestoria.
  • Costos variables: apareixen amb cada unitat que es ven i creixen amb ella. En un centre d'imatge, l'informe de teleradiologia, el material i els consumibles de cada prova.

El que deixa cada unitat per pagar els fixos és el marge de contribució:

marge de contribució = preu − cost variable unitari

punt d'equilibri = costos fixos ÷ marge de contribució

Un exemple amb altres números: un centre de fisioteràpia amb 9.000 € de costos fixos al mes, que cobra 35 € per sessió i gasta 5 € de material per sessió, deixa 30 € per sessió. Necessita 9.000 ÷ 30 = 300 sessions al mes per no perdre diners; amb 20 dies laborables, quinze al dia.

Tres regles que eviten els errors habituals:

  • Una inversió no és un cost del mes. Unes obres o un equip comprat es paguen una vegada i es financen a part. Al compte de resultats hi entren repartits, mes a mes, com a amortització; sumar-los sencers als costos d'un mes dispara el punt d'equilibri sense sentit.
  • Cada unitat no deixa el preu. Deixa el preu menys el que costa produir-la. Oblidar el cost variable dona un punt d'equilibri més baix que el real, que és l'error que surt més car.
  • El resultat es passa a l'agenda. Un punt d'equilibri que, dividit pels dies laborables, no cap a les hores d'una sala no és un objectiu: és un avís.

5. Finançar-se sense hipotecar el projecte

Gairebé tots els projectes necessiten diners per al circulant dels primers mesos: pagar sous i lloguer mentre arriben els clients. El finançament socialment responsable es reconeix per tres trets:

  • És transparent: diu què finança i amb quins criteris. La banca ètica publica els projectes en què inverteix.
  • Estudia el projecte, també el seu impacte social, i no només la garantia.
  • No posa en risc l'empresa ni les persones: no ofega la tresoreria amb interessos abusius ni converteix els deutes del negoci en deutes personals.
TipusCom funcionaExemples
Cooperativa de serveis financers ètics i solidarisPresta a projectes d'economia social amb l'estalvi dels seus socisCoop57
Banca èticaPréstecs amb criteris socials i ambientals, i transparència sobre on van els dinersFiare Banca Etica, Triodos Bank
Micromecenatge socialLa comunitat aporta petites quantitats a canvi de recompensesGoteo
Préstecs participatius i ajuts públicsFinançament públic lligat a la innovació o a l'economia socialENISA, convocatòries de la Generalitat

I el contrari també es reconeix: el préstec ràpid que no mira res i es cobra amb l'interès, les targetes personals per pagar despeses de l'empresa, i l'inversor que no explica què fa amb els seus diners i comença demanant retallar just el servei que dona sentit al projecte. Les entitats i les convocatòries canvien: abans de proposar-ne una, cal comprovar que continua activa.

6. Del joc al vostre projecte

Les cinc preguntes de l'escape room són les de l'apartat de forma jurídica i viabilitat de qualsevol pla d'empresa, i l'activitat acaba aplicant-les al projecte de cada equip:

ApartatQuè cal posar-hi
Forma jurídicaDues formes comparades amb les quatre preguntes i la triada, justificada
Tràmits i permisosEls de constitució i els específics del sector, en ordre
Punt d'equilibriCostos fixos, preu, cost variable, marge i càlcul
Finançament responsableDues opcions amb entitats reals i per què hi encaixen

Com funciona el laboratori

En Marc, la Nerea i en Sami, TSID des de fa tres anys, volen obrir Imatge a Prop, un petit centre amb una sala de radiologia digital i un densitòmetre en una capital de comarca. Demà tenen cita amb la gestoria i amb el banc. Les persones, el centre i les xifres són inventats; les formes jurídiques, els tràmits i els permisos són reals, resumits per al joc. Hi ha cinc cadenats:

  1. Quina forma jurídica? Quatre situacions i sis formes: cal triar la més adequada per a cadascuna. Entrena l'apartat 1.
  2. L'ordre dels tràmits. Set targetes per constituir la SL, i dues no hi van. Entrena l'apartat 2.
  3. Els permisos del centre. El que hi haurà dins del local i sis papers damunt la taula: quins calen? Entrena l'apartat 3.
  4. Quantes proves al mes? El pla mensual del centre, amb el que es paga una vegada barrejat amb el que es paga cada mes. Entrena l'apartat 4.
  5. Diners amb valors. Sis maneres de pagar el circulant. Entrena l'apartat 5.

Aquí no s'endevina cap paraula: es raona. Els cadenats que donen lletres no ensenyen les lletres fins que la decisió és la bona, i la taula, les opcions i les targetes surten en un ordre diferent a cada partida. Cada error diu quin tipus de fallada és —el criteri que s'ha mirat malament—, però no quina de les fitxes està malament. Cada prova té «raigs X» amb la teoria, una pista i una fitxa final; després vénen el debriefing, l'aplicació al projecte descarregable i l'informe de l'equip.

Errors que el laboratori busca

  • Triar la forma pel risc i oblidar com es vota. La SL limita el risc, però decideix per capital.
  • Confondre sense ànim de lucre amb fundació. Una fundació necessita un patrimoni; un grup de persones, una associació.
  • Signar abans de tenir els papers. El notari necessita el nom i el certificat del banc (o la declaració que el substitueix); el Registre, el NIF.
  • Tractar una sala de raigs X com una instal·lació radioactiva. I, al revés, oblidar la protecció radiològica perquè «no és radioactiva».
  • Ficar la inversió als costos del mes, o oblidar que cada prova costa alguna cosa.
  • Triar el finançament per la rapidesa o la quantitat, sense mirar què demana a canvi.

Notes per al professorat

  • Temps: quatre hores en dues sessions. Primera: deu minuts d'història i equips, cinquanta de joc, quaranta de debriefing (el punt d'equilibri pas a pas) i vint de dubtes sobre formes jurídiques i tràmits. Segona: finançament responsable i lideratge ètic, i l'aplicació al projecte de cada equip.
  • Equips de quatre amb rols fixos: portaveu (l'única persona que toca la pantalla), cronometrador o cronometradora, secretaria (apunta per què cada codi és el bo) i guardià o guardiana de les pistes.
  • Paper o pantalla: els codis coincideixen amb el kit de sobres i amb la presentació de Revela; es poden combinar.
  • Sense xarxa: és una sola pàgina HTML que s'obre des d'un llapis de memòria i no envia res enlloc. L'aplicació al projecte es desa només al navegador de qui l'escriu.
  • Debriefing: les preguntes surten a la pantalla final del laboratori, inclosa una variació del punt d'equilibri per calcular en directe.

Entrar al laboratori →


Normativa citada: Codi civil, art. 1911 · Reial decret legislatiu 1/2010, text refós de la Llei de societats de capital (art. 4, modificat per la Llei 18/2022, de creació i creixement d'empreses) · Llei 20/2007, de l'Estatut del treball autònom · Llei 5/2011, d'economia social · Llei 12/2015, de cooperatives de Catalunya · Llei 4/2008, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques · Reial decret 1277/2003, d'autorització de centres, serveis i establiments sanitaris · Decret 151/2017, d'autorització de centres sanitaris a Catalunya · Reial decret 1085/2009, d'instal·lació i utilització d'aparells de raigs X amb finalitats de diagnòstic mèdic · Reial decret 1217/2024, Reglament sobre instal·lacions nuclears i radioactives.