Un procés de selecció sanitari, de l'oferta a l'entrevista

Surt una plaça de tècnic o tècnica en imatge per al diagnòstic en un hospital comarcal. El termini tanca en nou dies, s'hi apunten cent vint persones i hi ha dos llocs. El que decideix qui entra gairebé mai no és qui en sap més de radiologia: és qui ha llegit bé l'oferta, qui contesta el que se li pregunta i qui sap explicar el que ha fet de manera que es pugui comprovar.

Un procés de selecció no és un examen gros: són cinc garbells petits, cadascun amb la seva lògica, i a cada un hi cau gent per motius que no tenen res a veure amb la seva vàlua professional. Aquest article explica aquestes cinc lògiques, que són les mateixes que recorre el laboratori.

Entra al laboratori →

Per a qui és

La teoria

1. L'oferta té tres llistes, i només una exclou

Gairebé totes les ofertes, públiques o privades, barregen en el mateix text tres coses de naturalesa molt diferent:

Un requisit no es compensa: tres anys d'experiència no substitueixen una acreditació que no tens. I un mèrit s'acredita: el curs que no puguis demostrar amb un certificat no puntua.

En imatge per al diagnòstic hi ha requisits que no depenen de l'empresa, sinó de la llei:

• El títol de Tècnic Superior en Imatge per al Diagnòstic i Medicina Nuclear.
• L'acreditació del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) per operar instal·lacions de radiodiagnòstic. L'exigeix el Reial decret 1085/2009, que regula la instal·lació i l'ús dels equips de raigs X amb finalitats de diagnòstic mèdic: sense aquesta acreditació no es pot fer anar l'equip, ho digui o no l'oferta.
• El certificat negatiu del Registre Central de Delinqüents Sexuals, obligatori per a qualsevol professió que impliqui contacte habitual amb menors (Llei orgànica 1/1996, de protecció jurídica del menor, en la redacció que li va donar la reforma del 2015). Un servei amb atenció pediàtrica el demanarà sempre.
• El nivell de català, quan el fixen les bases d'una convocatòria del sistema sanitari públic català per a aquella categoria.

L'error més car del procés es fa en tots dos sentits: persones que no s'hi presenten perquè es pensen que els falta un requisit que en realitat era un mèrit, i persones que s'hi presenten sense un requisit i queden fora a la primera revisió.

2. El test tècnic: la radioprotecció que cal haver entès

Les preguntes tècniques d'una selecció per a aquest perfil no acostumen a anar de memoritzar valors, sinó de comprovar que s'ha entès la protecció radiològica. El que fa servir el laboratori cap en poques idees, però cal tenir-les exactes.

Els tres principis. El sistema de protecció radiològica de la ICRP, recollit a la Directiva 2013/59/Euratom i, a l'Estat, al Reial decret 1029/2022, es basa en tres principis:

L'exploració que no es justifica és la que més dosi estalvia: no es fa.

Temps, distància i blindatge. Davant la radiació externa hi ha tres eines, i no són tres opcions entre les quals triar: són tres factors que es multipliquen.

• Temps: la dosi és proporcional al temps d'exposició.
• Distància: per a una font puntual, la intensitat baixa amb el quadrat de la distància. La mateixa radiació es reparteix sobre una superfície que creix com d²: al doble de distància cau sobre quatre vegades més superfície, i a cada tros li arriba una quarta part; al triple, una novena part. És la barrera més barata que hi ha.
• Blindatge: davantal, paravent i parets plomades atenuen el feix. La seva eficàcia es mesura en gruixos de capa hemireductora, el gruix que redueix la intensitat a la meitat.

D'on ve la dosi del personal. El feix primari està col·limat i va del tub al pacient; el personal no hi ha de ser mai. El que arriba a qui opera l'equip és sobretot radiació dispersa, i es genera al cos del pacient, principalment per efecte Compton, i en surt en totes direccions. A cada tret, el pacient esdevé la font de la qual cal protegir-se. D'aquí surt la col·locació correcta: lluny del pacient, darrere del paravent i fora de la direcció del feix.

Abans de disparar. Dues comprovacions que també són protecció:

• Preguntar per un possible embaràs a tota dona en edat fèrtil abans d'una exploració que afecti l'abdomen o la pelvis.
• Identificar amb dos identificadors (per exemple, nom complet i data de naixement) i comprovar la prova sol·licitada. Mai el número de sala o de llit. És una de les solucions de seguretat del pacient de l'OMS: una prova correcta feta a la persona equivocada és una exposició sense justificació.

3. El psicotècnic: trobar la regla, i comprovar-la

Les sèries numèriques no s'endevinen: la regla s'ataca amb un ordre fix.

1. Diferències. Es resta cada terme del següent. Si les diferències són constants, o creixen de manera regular, ja està. Si no, es proven les diferències de les diferències.
2. Raons. Si en dividir cada terme per l'anterior surt sempre el mateix, és una progressió geomètrica (2, 6, 18, 54…).
3. Posició. S'escriu cada terme en funció del seu lloc: 1r, 2n, 3r… Moltes sèries que semblen estranyes són n², n² + 1 o productes de nombres consecutius.
4. Sèries intercalades. Si res no funciona, es miren els termes de dos en dos: de vegades són dues sèries alternes.

La regla d'or: una regla val si funciona amb TOTS els termes. La que encaixa amb els dos primers i falla amb el quart és falsa, i és la manera més habitual de fallar. Si es pot arribar al resultat per dos camins diferents, millor: que coincideixin és la comprovació.

I una d'examen: si en trenta segons no apareix la regla, es passa a la següent. Les preguntes valen el mateix i el temps no. L'altra entrada d'aquest blog, sobre proves selectives, desenvolupa el psicotècnic sencer.

4. El currículum: s'ordena per a qui el comprova

Qui garbella quaranta currículums no els llegeix: els comprova amb l'oferta al costat. Cada full va a la pila de «compleix» o a la de «no compleix», i això es decideix en segons. D'aquí surten les regles:

• Un currículum per oferta. El que aquella oferta exigeix va a dalt, perquè és el que aquella persona busca en aquell moment; el que valora, després.
• Cada línia, demostrable. Si no es pot acreditar, no puntua i, a sobre, resta credibilitat a la resta.
• Competències, no adjectius. Les tècniques (PACS, RIS, protocols de radioprotecció, idiomes amb nivell) i les transversals demostrades amb un fet, no amb «soc responsable».
• Minimització de dades. Foto, edat, estat civil i número del DNI no ajuden a decidir i obren la porta als biaixos. El Reglament general de protecció de dades recull el principi de minimització: no es lliuren dades que ningú no ha demanat. En un procés públic el DNI s'aporta quan i per on ho diuen les bases.
• Una pàgina, dues si hi ha molta experiència.

Quan no el llegeix una persona. Grups hospitalaris privats i empreses de treball temporal sanitàries fan servir sovint un sistema de gestió de candidatures (ATS, applicant tracking system) que fa un primer filtre per paraules clau. Per no quedar-s'hi:

• Fer servir les paraules literals de l'oferta, i la sigla i el nom sencer («tomografia computada (TC)»), perquè el sistema pot buscar qualsevol de les dues.
• Encapçalaments estàndard (Formació, Experiència, Competències) i text de veritat: un currículum convertit en imatge, en columnes o amb taules complexes es pot llegir desordenat o no llegir-se.
• Enviar el format que demanen; si no en demanen cap, un PDF amb text seleccionable.

5. L'entrevista per competències: STAR

L'entrevista per competències parteix d'una idea senzilla: el que una persona va fer en una situació real prediu millor el que farà que no pas el que diu que faria. Per això les preguntes comencen amb «explica'ns una situació en què…». Són diferents de les situacionals («què faries si…?»), que plantegen un cas hipotètic.

La resposta s'ordena amb STAR:

STAR no és una fórmula per quedar bé: és l'ordre en què la informació es pot verificar i anotar a la fitxa d'avaluació. Tres detalls pesen més que la resta: parlar en singular («vam fer» no diu què vas fer tu), posar una xifra al resultat («va anar bé» no és un resultat) i no culpar ningú, perquè qui entrevista deixa d'escoltar el cas i comença a imaginar com parlaràs del seu equip d'aquí a sis mesos.

Com funciona el laboratori

Cinc proves en ordre, com en un procés real. Cadascuna dona un fragment de la combinació; amb tots s'obre el sobre del contracte. L'oferta i l'hospital són inventats; els requisits legals que hi surten, no.

1. L'oferta. Una convocatòria completa i una llista d'elements: cal decidir quins són excloents. Entrena les tres llistes.
2. El test. Cinc preguntes de radioprotecció amb dues figures en 3D (l'invers del quadrat i l'origen de la radiació dispersa). Si en falla una no s'obre, i no es diu quina.
3. El psicotècnic. Primer un exemple resolt amb el mètode, i després una sèrie per a l'equip.
4. El currículum desordenat. Blocs que cal ordenar per a aquella oferta. N'hi ha que sobren.
5. L'entrevista. Una pregunta per competències i frases que cal reconstruir en ordre STAR. També n'hi ha que sobren.

Cada sala té els seus RAIGS X amb la teoria (−25 la primera vegada), una pista (−50) i una fitxa amb el que es fa a la vida real. Cada error costa 15 punts. La pantalla final inclou «el que això no ensenya».

Errors que el laboratori busca

• Marcar les condicions com a requisits. «Torns rotatius» o «contracte d'interinitat» descriuen el lloc; no són una cosa que la persona candidata hagi de portar.
• Creure que el perill és el tub. La dosi del personal ve sobretot del pacient, i per això importa on es col·loca cadascú.
• Triar entre temps, distància i blindatge com si fossin alternatives, quan s'apliquen alhora.
• Donar per bona la primera regla d'una sèrie sense comprovar-la amb tots els termes.
• El mateix currículum per a tot, començant pel que a un mateix li sembla important i no pel que demana l'oferta.
• Respondre amb opinions sobre un mateix («soc molt treballador») en lloc de fets que es poden comprovar.

Notes per al professorat

• Temps: una sessió d'una hora per al laboratori i uns quinze o vint minuts de tancament. Si hi ha poc temps, ?pruebas=2,3 deixa jugar només aquestes proves sense crear una altra versió.
• Equips de quatre o cinc, amb un sol dispositiu per equip perquè hagin de discutir. La introducció, al projector.
• Sense xarxa: és una sola pàgina HTML amb les figures incrustades; s'obre des d'un llapis de memòria en una aula sense connexió i no envia res enlloc.
• Lliurament: al final cada persona descarrega un informe HTML amb la seva nota, que es pot imprimir en PDF. El codi de verificació només detecta edicions descurades; si la nota compta, la prova es fa a classe.
• Preguntes per al tancament:
• Quin element de l'oferta va discutir més l'equip, i per què?
• Si haguéssiu de protegir una companya sense davantal, què faríeu primer?
• Què trauríeu del vostre currículum real després d'això?
• Expliqueu en veu alta, en STAR, una situació vostra de les pràctiques.

Entra al laboratori →

Normativa citada: Reial decret 1085/2009 (instal·lacions de raigs X amb finalitats de diagnòstic mèdic) · Reial decret 1029/2022 (protecció de la salut davant les radiacions ionitzants) · Reial decret 601/2019 (justificació i optimització en exposicions mèdiques) · Directiva 2013/59/Euratom · Llei orgànica 1/1996, de protecció jurídica del menor · Reglament (UE) 2016/679 (RGPD).